En aquest blog parlaré sobre la violència de gènere que
encara hi ha en la nostra societat. I sobre les possibles alternatives que es
fan per ajudar aquestes dones que pateixen maltractaments per part de les seves
parelles.
Tot i que estem en el segle XXI on la societat ha avançat
molt en els últims darrers anys encara existeixen moltes desigualtats.
Una d’aquestes desigualtats es produeix entres els homes i les dones, moltes dones pateixen
desigualtats tant laborals com en el seu àmbit privat, és a dir, amb les seves
parelles. Moltes dones actualment sofreixen maltractaments per parts de les seves
parelles. Això és un problema que s’hauria de eradicar del tot, però perquè
això succeeixi encara hi ha molta lluita per fer.
Un estudi que es va elaborar l’any passat a Barcelona per
el Departament d’Interior, aquests van passar una enquesta a dones entre 18 i
70 anys, en total van entrevistar a 4.029 dones i 315 homes. El
resultat d’aquestes enquestes van ser que una de cada tres dones que viu a Barcelona (el 29%) ha patit
maltractaments. Aquest resultats
malauradament són molt alts.
“Les prop de deu mil dones maltractades
contrasten amb les persones que es van adreçar als serveis municipals per
demanar ajuda. Durant el primer semestre del 2011, per exemple, es van atendre
185 dones als serveis d'informació i atenció a les dones (SIAD) després de
patir una agressió i 950 a l'Equip d'Atenció a les Dones (EAD). “Són la punta
de l'iceberg. No podem saber si hi ha més situacions ocultes, ja que hi ha
moltes dones que no s'han dirigit als serveis de l'Ajuntament. Per tant, tenim
molta feina a fer”, va admetre Vila, que va recordar que el 82% de les dones
catalanes no denuncien una agressió sexual.”
A més a més, hi ha 256 dones a Barcelona que utilitzen un
dispositiu de teleassistència mòbil per prevenir situacions de risc i hi ha 50
dones i 45 infants que viuen en residències d’acolliment de llarga durada.
Què són les
residències d’acolliment?
Les residències d’acolliment són un servei que va dirigit a
aquelles dones que hagin sofert agressions en el seu entorn familiar i també
per als seus fills menors. Aquests són uns habitatges que ofereixen la
substitució de la llar, són de caràcter temporal, és a dir, l’acolliment d’aquestes
cases són d’estada limitada.
Els objectius i les funcions d’aquestes cases d’acollida són
els següents:
- Acolliment temporal.
- Continuar amb el pla de
treball iniciat a les cases d'acollida.
- Facilitar la integració
sociolaboral.
- Suport personal i social.
- Acolliment i convivència.
- Allotjament.
- Descans i lleure.
- Assistència jurídica e informació
·
Amb tot això el que es vol aconseguir és que les dones es
sentin en un entorn segur i també poden compartir la seva experiència amb
altres dones que estan passant per una situació
semblant.
És un
bon suport perquè aquestes dones adquireixin una plena autonomia ja que moltes
d’elles al patir maltractaments han perdut la seguretat en elles mateixes i es
senten molt dependents de les seves parelles.
A més, en aquestes cases sempre estan acompanyades per
professionals on lis dones suport i ajudar per anar a denunciar als seus
maltractadors.
Aquí deixo l’enllaç directe de la noticia que parla
sobre aquests estudis realitzats a Barcelona:


Un dels ODM que es va crear des de les Nacions Unides i els països que la formen, que podem relacionar amb aquest tema, és el que consisteix en promoure la igualtat entre els gèneres i l’autonomia de la dona.
ResponderEliminarUn bon exemple és eliminar les desigualtats entre els gèneres en l’educació primària i secundària, preferiblement per al 2005 i en tots els nivells de l’ensenyament abans del 2015.
Treballar la igualtat de l'educació pot ajudar a canviar el fet de que a tot el món més del 60% de treballadores familiars no remunerades són dones, cosa que significa que les dones segueixen sense tenir accés la l’estabilitat laboral ni a la protecció social.
Per això penso que nodrir d'aprenentatges i coneixements, farà que les dones tinguin les eines suficients per dir prou i per lluitar per els seus drets.