EL PERFIL DEL
MALTRACTADOR
En aquesta entrada trobo interesant
centrar-me quines característiques presenten el maltractadors. Molts del homes
que maltracten a les seves parelles presenten un mateix perfil, són persones masclistes,
emocionalment inestables, persones dependents i en moltes ocasions tenen
problemes d’addicció o pateixen malalties mentals.
Una investigació realitza per dos psicòlegs
Javier Fernández i Enrique Echeburúa sobre quin era el perfil dels agressors de
violència de gènere, van fer un estudi en el qual van entrevistar a 78 presos
de 19 a 71 anys de 18 centres penitenciaris.
A través d’aquest estudi van obtenir
com a resultat diferents taxes sobre el perfil d’aquestes persones. En aquesta
taula surten reflexes.
|
|
TAXES DEL PERFIL DEL MALTRACTADOR
|
|
18.4%
|
Han comés o intentat un homicida contra la seva parella
|
|
35.5%
|
Antecedents
penals
|
|
38%
|
Antecedents psiquiàtrics (addictes, depressió )
|
|
86.6%
|
Trastorns
de personalitat
|
|
14.4%
|
Tendències psicòpates clares
|
Les persones que pateixen trastorns de
personalitat tenen dificultats per manejar els problemes quotidians i molts
cops són persones poc socials, o bé, les seves relacions interpersonals són
dificultoses amb els altres. Entre els presos d’aquest estudi van trobar que
els trastorns més freqüents eren dependents,
compulsius i paranoides. Una altra taxa força elevada i que per tant és una
característica bastant comuna en ells, és que el 35% presentava antecedents
penals, la qual cosa dos de cada tres
subjectes eren reincidents.
A causa de ser persones dependents
també es caracteritzen per ser persones molt geloses ja que tenen por a
perdre-les; la gelosia és un mecanisme de defensa enfront la por que tenen a la
soledat a nivell afectiu, molts cops necessitar estar al costat de la seva
parella fins el punt de considerar que és de la seva pertinença. Enfront el
altes es mostra segur de si mateix, però per aconseguir aquest sentiment haurà d’humiliar
i treure-li tot el valor a la seva parella per poder-se sentir que esta per a
sobre d’algú. Una altra habilitat social que no tenen és que són persones que
els i costa molt prendre decisions per por a equivocar-se, ja que pensen que equivocant-se
mostres una debilitat.
Vull acabar dient que en molts casos
són persones que realment no són conscients del problema, perquè la seva
conducta moltes vegades es veurà reforçada per el continuo perdó o el silenci
de la seva parella.
Aquí deixo el enllaç de la pàgina d’on
he estret aquesta notícia.
En l'últim punt em sembla molt interesant, el de la gelosia, perquè em trobo amb casos que tenen aquest perfil però no arriben a l'abús. M'agradaria que la gent sapigués d'aquest tema perquè és l'actualitat. D'aquesta manera els faria reflexionar.
ResponderEliminarPenso que és important tenir en compte el sentiment d'inseguretat al que fas referència en la teva aportació per entendre, en part, el comportament dels agressors. Com a conseqüència de la falta de seguretat amb si mateixos, del no valorar-se, de sentir-se menys, en ocasions, la resposta és atacar a l'altre per poder sentir-se superior a algú, per obtenir seguretat fent sentir insegur a l'altre.
ResponderEliminarTot i que aquest maltracte no formi part d'una agressió visible, és a dir, física crec que té molt importants conseqüències en les persones qui ho pateixen o ho han patit. El maltracte psicològic, el menyspreu, l'humiliació contagien a la víctima la sensació d'inferioritat de la que partia el maltractador, tenint això clares repercussions negatives per a la persona.
Crec que aquest fet també ajuda a explicar que moltes vegades les persones que pateixen maltractaments no ho facin públic o tardin molt en fer-ho. En primer lloc, crec que els atacs del maltractador, les humiliacions fan sentir a la víctima culpable de la situació de manera que crea justificacions que donen explicació al menyspreu que pateixen. En segon lloc, penso que l'inseguretat provoca una major dificultat per prendre decisions, fet que també va en contra de les persones que es troben en aquesta situació.
M’agrada molt l’aportació que fas al final “ Vull acabar dient que en molts casos són persones que realment no són conscients del problema, perquè la seva conducta moltes vegades es veurà reforçada per el continuo perdó o el silenci de la seva parella” ja que sovint es creen molt recursos per a les dones maltrectades però no és fa res per a tots aquells homes que a causa de problemes psiquiatrics, la falta d’una sèrie d’habilitats socials, etc… com tu apuntes, es troben visquen en una realitat molt cruel distorcionada per ells mateixos.
ResponderEliminarPotser estem volent solucionar el problema nomès des d'una prespectiva, la de la dona, i de fet, potser a vegades seria més eficaç anar a l'arrel del problema i fer una educació enfocada als maltractadors.
He trobat a faltar que hi ha vegades en que els maltractadors han viscut de molt aprop i sent joves, un model semblant. El que han vist és que la manera de comunicar-se amb la parella és a travès de cops i els hi poden mancar altres mecanismes perquè no han vist una altra manera de fer, això ha format part del seu aprenantatge no verbal.