CONSEQÜÈNCIES DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

En aquesta tercera entrada parlaré sobre les conseqüències o el problemes que desenvolupen els fills i les filles que conviuen en un entorn on hi ha o ha hagut violència de gènere. En tots els casos els fills són víctimes directes de la violència psicològica i a vegades també són víctimes d’agressions físiques directes.

Molts d’aquest nens que conviuen amb aquest problema domèstic no parlen sobre el que estan vivint o sobre els sentiments de desprotecció o inseguretat que viuen.

Els menors víctimes de la violència de gènere se’ls dificulta aprendre a resoldre conflictes. La idea de parella que tenen és de que l’home té el poder i que per això pot utilitzar la violència, en canvi, la dona la veuen com una figura dèbil, dependent i sotmesa al home.

Aquestes vivències violentes que viuen constantment dificulten a que els nens desenvolupin sentiments de confiança i seguretat.

Les alteracions destacades en els nens i nenes afecten a diferents àrees: física, emocional, cognitiva, conductual i social (Wolak, 1998). A continuació esta representat en la següent taula:

FÍSICS	EMOCIONALS	COGNITIUS	CUNDUCTUAL	SOCIAL
Retard en el creixement	Ansietat/ira	Retard en el llenguatge	Agressiu	Escasses habilitats socials
Problemes de son i alimentaris	Depressió	Retard en el desenvolupament	Immaduresa	Introspecció o retraïment
Símptomes psicosomàtics	Aïllament	Retard en el rendiment escolar	Delinqüència	Rebuig
Menys habilitats motores	Baixa autoestima		Dèficit d’atenció-hiperactivitat	Falta d’empatia

A continuació deixo l’enllaç d’un vídeo de una campanya que va fer el Ministeri d’Igualtat contra la violència de gènere. En aquest surten diversos nens en diferents situacions però en tots hi ha la lluita per acabar amb aquesta violència.

http://www.youtube.com/watch?v=956eZZF5ZwU

EL PERFIL DEL MALTRACTADOR

En aquesta entrada trobo interesant centrar-me quines característiques presenten el maltractadors. Molts del homes que maltracten a les seves parelles presenten un mateix perfil, són persones masclistes, emocionalment inestables, persones dependents i en moltes ocasions tenen problemes d’addicció o pateixen malalties mentals.

Una investigació realitza per dos psicòlegs Javier Fernández i Enrique Echeburúa sobre quin era el perfil dels agressors de violència de gènere, van fer un estudi en el qual van entrevistar a 78 presos de 19 a 71 anys de 18 centres penitenciaris.

A través d’aquest estudi van obtenir com a resultat diferents taxes sobre el perfil d’aquestes persones. En aquesta taula surten reflexes.

	TAXES DEL PERFIL DEL MALTRACTADOR
18.4%	Han comés o intentat un homicida contra la seva parella
35.5%	Antecedents penals
38%	Antecedents psiquiàtrics (addictes, depressió )
86.6%	Trastorns de personalitat
14.4%	Tendències psicòpates clares

Les persones que pateixen trastorns de personalitat tenen dificultats per manejar els problemes quotidians i molts cops són persones poc socials, o bé, les seves relacions interpersonals són dificultoses amb els altres. Entre els presos d’aquest estudi van trobar que els trastorns més freqüents eren dependents, compulsius i paranoides. Una altra taxa força elevada i que per tant és una característica bastant comuna en ells, és que el 35% presentava antecedents penals, la qual cosa dos de cada tres subjectes eren reincidents.

A causa de ser persones dependents també es caracteritzen per ser persones molt geloses ja que tenen por a perdre-les; la gelosia és un mecanisme de defensa enfront la por que tenen a la soledat a nivell afectiu, molts cops necessitar estar al costat de la seva parella fins el punt de considerar que és de la seva pertinença. Enfront el altes es mostra segur de si mateix, però per aconseguir aquest sentiment haurà d’humiliar i treure-li tot el valor a la seva parella per poder-se sentir que esta per a sobre d’algú. Una altra habilitat social que no tenen és que són persones que els i costa molt prendre decisions per por a equivocar-se, ja que pensen que equivocant-se mostres una debilitat.

Vull acabar dient que en molts casos són persones que realment no són conscients del problema, perquè la seva conducta moltes vegades es veurà reforçada per el continuo perdó o el silenci de la seva parella.

Aquí deixo el enllaç de la pàgina d’on he estret aquesta notícia.

http://www.elmundo.es/elmundosalud/2008/11/25/neurociencia/1227613365.html

En aquest blog parlaré sobre la violència de gènere que encara hi ha en la nostra societat. I sobre les possibles alternatives que es fan per ajudar aquestes dones que pateixen maltractaments per part de les seves parelles.

Tot i que estem en el segle XXI on la societat ha avançat molt en els últims darrers anys encara existeixen moltes desigualtats.

Una d’aquestes desigualtats es produeix entres els  homes i les dones, moltes dones pateixen desigualtats tant laborals com en el seu àmbit privat, és a dir, amb les seves parelles. Moltes dones actualment sofreixen maltractaments per parts de les seves parelles. Això és un problema que s’hauria de eradicar del tot, però perquè això succeeixi encara hi ha molta lluita per  fer.

Un estudi que es va elaborar l’any passat a Barcelona per el Departament d’Interior, aquests van passar una enquesta a dones entre 18 i 70 anys, en total van entrevistar a 4.029 dones i 315 homes. El resultat d’aquestes enquestes van ser que una de cada tres dones que viu a Barcelona (el 29%) ha patit maltractaments. Aquest resultats malauradament són molt alts.

 “Les prop de deu mil dones maltractades contrasten amb les persones que es van adreçar als serveis municipals per demanar ajuda. Durant el primer semestre del 2011, per exemple, es van atendre 185 dones als serveis d'informació i atenció a les dones (SIAD) després de patir una agressió i 950 a l'Equip d'Atenció a les Dones (EAD). “Són la punta de l'iceberg. No podem saber si hi ha més situacions ocultes, ja que hi ha moltes dones que no s'han dirigit als serveis de l'Ajuntament. Per tant, tenim molta feina a fer”, va admetre Vila, que va recordar que el 82% de les dones catalanes no denuncien una agressió sexual.”

A més a més, hi ha 256 dones a Barcelona que utilitzen un dispositiu de teleassistència mòbil per prevenir situacions de risc i hi ha 50 dones i 45 infants que viuen en residències d’acolliment de llarga durada.

Què són les residències d’acolliment?

Les residències d’acolliment són un servei que va dirigit a aquelles dones que hagin sofert agressions en el seu entorn familiar i també per als seus fills menors. Aquests són uns habitatges que ofereixen la substitució de la llar, són de caràcter temporal, és a dir, l’acolliment d’aquestes cases són d’estada limitada.

Els objectius i les funcions d’aquestes cases d’acollida són els següents:

• Acolliment temporal.
• Continuar amb el pla de treball iniciat a les cases d'acollida.
• Facilitar la integració sociolaboral.
•    Suport personal i social. 
•     Acolliment i convivència.
•     Allotjament.
•   Descans i lleure.
•  Assistència jurídica e informació

·      

Amb tot això el que es vol aconseguir és que les dones es sentin en un entorn segur i també poden compartir la seva experiència amb altres dones  que estan passant per una situació semblant.

És un bon suport perquè aquestes dones adquireixin una plena autonomia ja que moltes d’elles al patir maltractaments han perdut la seguretat en elles mateixes i es senten molt dependents de les seves parelles.

A més, en aquestes cases sempre estan acompanyades per professionals on lis dones suport i ajudar per anar a denunciar als seus maltractadors.

Aquí deixo l’enllaç directe de la noticia que parla sobre aquests estudis realitzats a Barcelona:

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/478516-una-de-cada-tres-barcelonines-ha-patit-maltractaments.htm